Clínica lacaniana

Prenent com a eix de treball el tema de les perversions i les parafílies, s’estudiarà la posició del nen davant de la perversió, el polimorfisme sexual del qual constitueix el seu mode d’entrada a la sexualitat. S’examinaran el fetitxisme i la fòbia a través dels casos del petit Hans de Freud i Arpad de Ferenczi que serviran d’il·lustració clínica.

La sexualitat femenina i la seva relació o no amb la perversió tindrà un lloc destacat en aquest curs ja que l’homosexualitat femenina i l’anomenat masoquisme femení, així com la relació mare-fill, plantegen la pregunta de l’existència de la perversió femenina i la interrogació sobre el gaudi Altre.

Un bloc estarà dedicat a l’estudi dels trets de perversió entesos com a fenòmens transclínics que es poden trobar a diverses estructures. La neurosi obsessiva i l’anàlisi del cas Schreber permetran analitzar la funció del tret pervers a la clínica diferencial.

Finalment, s’abordarà l’estudi de la perversió organitzada com a estructura en si mateixa. La perversió es revela com un muntatge lògic i estructurat de la relació del subjecte amb el gaudi.

El treball de Lacan sobre Sade i l’obra de Sacher-Masoch serviran de punts de referència per a aquest estudi.