Altres modalidats de Psicoteràpia

ADOLESCÈNCIA

En l’esdevenir del subjecte humana hi ha un període de discontinuïtat que es produeix amb l’inici de la pubertat, ja que la sèrie de canvis corporals que comporta van acompanyats de l’aparició d’una nova imatge corporal i d’una poderosa ebullició pulsional, amb repercussions psicològiques evidents. Tot es pot qualificar d’impacte, de crisi, que obre un temps llarg de comprendre què està passant i poder resituar-se a la seva nova realitat.

D’una banda, aquest subjecte prové de la infància amb una sexualitat amb les seves pròpies coordenades i sexualitat infantil, com va descobrir S. Freud, però amb la pubertat serà un temps de sortida i de dol de la infància, que coincideix amb un verre’s en presència de nombroses preguntes i decisions a prendre, com les següents: com resituar-se respecte d’aquella sexualitat infantil autoeròtica amb la trobada sexual amb una parella; com resituar-se en les relacions familiars, amb les figures d'”autoritat”, amb els iguals; també, les eleccions a realitzar en el terreny dels estudis i de cara al món laboral; el binomi dependència – emancipació.

Les generacions actuals d’adolescents occidentals viuen en una societat que travessa una caiguda del patriarcat i que ofereix molt poques garanties d’autoritat i respecte, troben tot un món de possibilitats derivades de la tecnologia digital, com la que ofereix la realitat virtual, i pel que fa al coneixament, disposen de la IA, amb la corresponent devaluació dels ensenyants i dels pares. D’altra banda, es troben amb missatges de que qualsevol identitat de gènere, amb l’ajuda de la medicina, és possible.

La pubertat i l’adolescència són un temps propens a crisis psíquiques de resolució espontània, però també de símptomatologia variada, crisis d’angoixa, debuts psicopatològics greus, consum d’alcohol i tòxics, així com riscos de passatges a actes violents i suïcides.

Igual que el nen, l’adolescent és portat a consultar ja sigui pls seus pares o a instàncies d’altres, però en primer lloc la maneig que realitzi el professional amb els pares i sobretot el vincle amb ell, serà decisiu per a la continuació. Pot oferir-li un lloc protagonista, més enllà del discurs dels pares, on pugui ser escoltat en la seva pròpia singularitat i que el que li passi a ell serà determinant per al compromís i la responsabilitat necessaris per a un tractament.

El model de Salut Mental (SM) que proposem requereix un treball de reflexió i elaboració d’estratègies terapèutiques entre els professionals que intervenen en cada cas, dins de cada equip, així com entre els diferents dispositius de la xarxa.