BEGIN:VCALENDAR VERSION:2.0 PRODID:-//wp-events-plugin.com//7.2.3.1//EN BEGIN:VEVENT UID:5@accep.org DTSTART;TZID=Europe/Madrid;VALUE=DATE:20041128 DTEND;TZID=Europe/Madrid;VALUE=DATE:20041130 DTSTAMP:20250114T182910Z URL:https://accep.org/events/la-psicoanalisi-i-les-psicoterapies/ SUMMARY:La psicoanàlisi i les psicoteràpies DESCRIPTION:La qüestió de la finalitat terapèutica de la psicoanàlisi i les seves contradiccions\, dificultats i apories\, va estar present des d els inicis de l'experiència de Freud i travessa tota la història de la p sicoanàlisi\, així com cadascuna de les experiències psicoanalítiques que emprèn un analista amb un analitzant. La forma en què es planteja l' aporia és complexa però es pot resumir –tot i que comporti un cert for çament– dient que mai cap anàlisi s'ha plantejat sense una finalitat t erapèutica\; molt aviat\, també\, es va fer palès que l'afany terapèut ic era un obstacle per al desenvolupament de l'experiència psicoanalític a.\n\nEn el decurs de la seva història\, la psicoanàlisi va buscar difer ents solucions a aquesta aporia: separar psicoteràpia psicoanalítica i p sicoanàlisi\, separar psicoanàlisi pur i psicoanàlisi aplicat\, diferen ciar psicoanàlisi terapèutic i didàctic. Tot i que hem avançat en el t ema\, encara no està resolt del tot i per això ens continua convocant\, a tots els analistes\, a la reflexió. Més enllà dels interrogants que p lanteja als qui practiquem la psicoanàlisi\, el tema comporta una dimensi ó ètica que interessa no només als psicoanalistes sinó també als dife rents agents socials i\, fins i tot\, a la ciutadania en general –ho sà piguen o no– perquè es tracta de l'ús ètic que es dóna al poder de l a transferència sobre el subjecte que demana ajuda\, tractament o teràpi a\; la dificultat rau en la no utilització d'aquest poder amb finalitat d e domini\, explotació i control social\, sinó al servei de l'emancipaci ó del subjecte.\n\nEl descobriment de l'inconscient freudià va permetre elucidar que només aquelles praxis que\, de manera implícita o explícit a\, mantenen una referència al desig inconscient i a la seva marca partic ular per a cada subjecte\, poden apuntar a una resolució dels símptomes i\, per tant\, a la sortida de les demandes que no impliquin la submissió als ideals de l'altre\, o a una normalització que suposi portar-los a "m arcar el pas" i que els permeti evitar caure en el redoblament de l'aliena ció de cada individu\, fins a fregar la frontera amb les relacions més s ectàries possibles. Només cal llegir Psicología de las masas y anàlisi s del yo (Freud\, 1921) per a adonar-se'n que això pot passar en totes le s relacions transferencials\, fins i tot en aquelles que actuen amb "bones intencions"\, perquè sabem quins mals que s'han produït sempre en la hu manitat en nom de les bones intencions i de la recerca del bé del subject e. El fet que la sortida de la impotència i l'exclusió impliquin que sig ui\, necessàriament\, per la identificació i pel sotmetiment als models imperants\, acostuma a ser un fantasma neuròtic. La psicoanàlisi permet plantejar a un subjecte el fet d'assumir la seva diferència radical sense haver de renunciar a unir el seu destí personal amb "l'obra humana" del seu temps.\n\nLa prova que aquesta qüestió\, en més d'un sentit\, impli ca tothom i no només els psicoanalistes\, és que l'estat\, ha pres la in iciativa de legislar-hi\, en diversos països europeus. Però\, l'estat\, que funciona per definició en el discurs de l'amo\, pot prevenir els mals que aquest discurs produeix en la pràctica de les anomenades psicoteràp ies? És cert que hi ha estats i estats\, però el perill de reduplicar i legitimar l'ús de la teràpia com a instrument de control social no està mai absent quan l'estat intervé en aquestes qüestions. Quan Freud digu é que "el desig\, en l'inconscient\, és indesctructible" afirmava que la flama de l'antitotalitarisme no s'apagaria mai en l'estructura\; però é s a cada analista i a les nostres institucions a les quals correspon mante nir oberta\, dins de la societat en general i de les nostres en particular \, la possibilitat que l'encontre singular que suposa l'experiència psico analítica\, es pugui donar en la llibertat de dos subjectes que s'embarqu en en una experiència radical en la que els fins d'emancipació del subje cte prevalguin pel damunt de qualsevol altra consideració.\n\nPer aqueste s raons\, aquesta Jornada ens concerneix d'una manera especialment pertine nt a cadascú de nosaltres com a analistes\, però també a les nostres as sociacions i més enllà encara\, a les instàncies polítiques i a tots e ls ciutadans.\nPer tot això\, volem que ens prepari\, també\, per a aque st debat que ja està en curs\, i que serveixi\, així mateix\, per a inic iar una activitat que ens porti a debatre'l amb altres grups d'analistes\, amb altres discursos\, amb les instàncies de l'estat i amb la ciutadania en general.\n\nOrganitza\n\nACCEP - Associació Catalana per a la Clínic a i l'Ensenyament de la Psicoanàlisi\nEPFCL-FPB - Escola de Psicoanàlisi dels Fòrums del Camp Lacania - Fòrum\nPsicoanalític Barcelona\n\nOrgan itzen la jornada\, presenten les ponències i moderen les taules\, psicoan alistes membres d'aquestes associacions\, i comtem amb la col·laboració d'analistes invitats d'altres institucions.\n\nComissió d'organització\n \nMª Josep Cortiella\, Francisco Garcia\, Josep Monseny\, Dolors Tobar.\n \nComissió científica\n\nManuel Baldiz\, Ana Martínez\, Josep Moya\, N úria Rivera.\n\nPROGRAMA\n\nAteneu Barcelonès\nCanuda\, 6 - 08002 Barcel ona\n\n28 i 29 de novembre 2004\n\nObertura\nNúria Rivera\, Presidenta de l Fòrum Psicoanalític Barcelona (EPFCL-FPB)\n\n1ª Taula\nPsicoanàlisi i psicoteràpia: semblances i diferències\n\n Una controversia que no ce sa\nManuel Baldiz\n Psicoterapia o psicoanálisis (una cuestión de posic ión y deseo)\nRosa Masip\n Übertragung de Janus\nJoan Salinas\n\nModera \nFrancisco García\n\n2ª Taula\nQüestions sobre la direcció de la cura en la psicoanàlisi i la psicoteràpia\n\n Bulimia bajo transferencia\nD aniela Aparicio\n Psicoanàlisi i psicoteràpia en el tractament amb adol escents\nMª Dolors Camós\n Psicoanàlisi o psicoteràpies: reacció ter apèutica negativa\nManel Rebollo\n\nModera\nMª Inés Rosales\n\n3ª Taul a\nLa psicoteràpia psicoanalítica en les institucions de salut mental: p assat\, present i futur\n\n Què de la psicoanàlisi des d'una instituci ó pública de Salut Mental?\nXavier Campamà\n El psicoanálisis y la ne cesidad de lo terapéutico\nClotilde Pascual\n\nModera\nMª Josep Cortiell a\n\n4ª Taula\nLa psicoteràpia psicoanalítica i la regulació de les ps icoteràpies: experiències europees i l'experiència catalana\n\n A prop ósito de una experiencia europea\, el modelo ICLeS\nAna Martínez\n La p sicoteràpia psicoanalítica a Catalunya. Marc legal i perspectives de des envolupament\nJosep Moya\n\nModera\nMª Dolores Tobar\n\n5ª Taula\nLa psi coanàlisi i la psicoteràpia psicoanalítica vista per psicoanalistes de diferents associacions psicoanalítiques\n\n Enric Berenguer\,\nPsicoanal ista. Membre del Consell de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi.\n Rithè e Cevasco\,\nPsicoanalista\, AME de la EPFCL-FPB\, Investigadora del CNRS- Paris-Francia.\n Graciela Davidovich\,\nPsicoanalista Presidenta de GRADI VA. Associació d'Estudis Psicoanalítics. Membre de la FEAP\n Isabel Lau do\,\nPsicoanalista de la IPA\, Coordinadora de la Unitat de Psicoteràpie s de la Fundació Sant Pere Claver.\n\nModera\nCarmen Lafuente\n\nCloenda\ nJosé Monseny. Director de l'Associació Catalana per a la Clínica i l'E nsenyament de la Psicoanàlisi (ACCEP) LOCATION:Ateneu Barcelonès\, Canuda 6 \, Barcelona\, 08002\, España X-APPLE-STRUCTURED-LOCATION;VALUE=URI;X-ADDRESS=Canuda 6 \, Barcelona\, 080 02\, España;X-APPLE-RADIUS=100;X-TITLE=Ateneu Barcelonès:geo:0,0 END:VEVENT BEGIN:VTIMEZONE TZID:Europe/Madrid X-LIC-LOCATION:Europe/Madrid BEGIN:STANDARD DTSTART:20041031T020000 TZOFFSETFROM:+0200 TZOFFSETTO:+0100 TZNAME:CET END:STANDARD END:VTIMEZONE END:VCALENDAR