De la sexualitat a la sexuació

Des de l’origen de la Psicoanàlisi, Freud descobreix un Inconscient la raó del qual és sexual, la qual cosa fa de la sexualitat, causa de neurosi.

Lacan, freudià de convicció, col·loca el fal·lus , el seu significant i la seva funció al centre de la teoria i de la constitució del subjecte parlant, del seu univers simbòlic i del seu discurs. No obstant això, reconeixerà més endavant, i per via d’allò femení -així com de la lògica- una possibilitat més enllà de la determinació fàl·lica; la qual cosa implica hipotetitzar o barruntar alguna cosa més real en termes de Gudi.

Per mitjà d’aquest curs ens proposem revisar els desenvolupaments freudians sobre la sexualitat infantil, la masculina i la femenina. I dirigir-nos a Lacan, des d’una sexualitat que marxa sobre els congostos del Significant , a una sexuació que, abordada des de la lògica d’unes fórmules podria per moments sortir de la fila… o del fal·lus – sense per això deixar de retornar-