LECTURA, ESTUDI I INVESTIGACIÓ
La lògica del fantasma, Seminari XIV de J. Lacan, 1966-1967, capítols del I al IX
- Del 18 d’octubre del 2025 al 20 de juny del 2026
- 8 sessions de 4.5 hores c/u = 36 hores
- Dissabtes, 10:00 ha 14:30 h
- Coordinació: Comissió d’Estudis: Isabel García, Ana Martínez, Guillem Pailhez, Inés Rosales, Sergi Vilardell
- Docents: Sol Aparicio (convidada), Xavier Campamà , Ana Martínez, Nieves González (convidada), Josep Monseny, Ramon Miralpeix, Sergi Vilardell i Dominique Fingermann (convidada)
Per al curs 2025-26, proposem abordar un Seminari de Lacan la publicació i traducció de la qual a la llengua castellana ha estat llargament anhelada per la nostra comunitat analítica: “La lògica del Fantasma”, Seminari XIV dictat per Lacan entre 1966 i 1967.
Aleshores, ara és el moment de posar-nos a treballar-lo. Per tal de donar-nos la calma i el temps per comprendre un material tan complex com ric i necessari per a la nostra formació permanent en psicoanàlisi, el desenvoluparem en dos cursos. En aquest moment, doncs, llegirem fins a la meitat, com quedarà mostrat en la distribució de classes i dates.
En aquest Seminari, la qüestió del Fantasma –aquesta petita construcció que permet que els sexes puguin vincular-se en absència de qualsevol proporció sexual que no n’hi ha– serà abordada des de la lògica, la teoria de conjunts, la topologia; des de teoremes matemàtics i paradoxes. El fantasma ja no serà només la gramàtica freudiana de la petita frase: “un nen és pegat”, sense desestimar-la. Ara tindrà una escriptura que Lacan examinarà terme per terme: Un Subjecte barrat pel tall significant, S; un objecte a, resta d’aquesta operació, objecte de pulsió, causa de desig i apte per al gaudi; i entremig un rombe, losange, les fletxes del qual indicaran, entre altres estructures, la inclusió-exclusió entre ambdós extrems.
Quan Lacan dicta aquest seminari, en el temps, estarà a prop de diversos dels seus textos institucionals més rellevants, en els que proposa el procediment del Passi, com a forma de reclutar analistes per a la seva Escola. I precisament, la construcció del fantasma -anomenat “fantasma fonamental”– es considera, aleshores, una forma idònia de saber que s’estaria en una fase de progrés de la pròpia anàlisi; i el seu “travessament” seria un indicador de que un final podria ser a prop.
(No obstant això, Lacan va continuar investigant sobre aquesta qüestió del final de l’anàlisi, i en posteriors desenvolupaments va donar noves i rigoroses formalitzacions i orientacions sobre aquest passatge final de la posició d’analitzant a analista)
Ara estem convidats a endinsar-nos en l’estudi sobre aquesta estructura fonamental de la subjectivitat anomenada Fantasma, i que ens ofereix aquest Seminari XIV de J. Lacan
SOL·LICITA INFORMACIÓ
Els camps marcats amb (*) són obligatoris.