Seminari de Textos i Casos Clínics

Lacan finalitzava el seu Seminari 8, La transferència , plantejant la necessitat de discriminar entre Ideal i objecte a en relació al lloc que l’analista ha d’ocupar a la transferència. Un qüestionament que el porta a recórrer els diferents sentits de la noció d’Ideal – sostingues de la identificació en aquesta època del seu ensenyament – en la teoria analítica, aturant-se especialment en la identificació per “ ein einziger Zug”, una de les tres identificacions aïllades per Freud. Així mateix hi aborda les diferències entre l’Ideal del jo i el jo ideal així com les seves interrelacions. És en aquesta línia que prossegueix el seu pensament al Seminari 9, on avança i innova en la reflexió sobre la identificació, mentre que el Seminari 10, L’angoixa , pivotarà al voltant del tema de l’objecte.

ACCEP dedicarà el Seminari de textos del curs 2023-2024 a treballar els tretze primers capítols del Seminari 9, La identificació, 1961-1962, un Seminari no publicat, per a l’estudi del qual ens servirem de la versió establerta per Rodriguez Ponte, revisada amb la versió editada en paper per l’ Association Française de Psychanalyse, i amb les versions disponibles a la web de Staferla i de Patrik Valas (serveixi això de petit però sentit homenatge).

Lacan comença aquest Seminari dient que convé parlar de la identificació d’una manera nova, més enllà de la manera mítica en què la va abordar al Seminari 8. I efectivament ens sorprendrà enormement amb el seu abordatge de la identificació des de la filosofia, la lògica, les matemàtiques, la lingüística i la topologia. Constatarem que al llarg d’aquests múltiples enfocaments i embuts introduirà per primera vegada nocions i fórmules que assoliran la seva maduresa en Seminaris posteriors, com la noció del “no- tot” (Seminari 20) o el tret unari en la seva doble faç de tret col·lectivitzant o d’U completament sol (Seminari 19). D’altra banda en aquest Seminari 9 Lacan no només apunta a allò nou, sinó que reprèn i reelabora temes ja abordats amb anterioritat com és per exemple la triada privació-frustració-castració o el tema de la negació, tan essencial per sostenir la dimensió de subjecte i més endavant la lògica de la sexuació. A destacar la relació que Lacan desplega del subjecte amb la seva identificació de significant, tema que requerirà abordar per una banda el buit constituent del subjecte i per altra la diferència entre signe i significant.