Seminari de Textos i Casos Clínics

Durant el curs passat, en aquest Seminari de Textos i Casos, vam treballar una primera meitat del Seminari XIV, La lògica del Fantasma, de J. Lacan.

Al llarg de la present etapa acadèmica 2026-27, ens ocuparem doncs, de la segona part del mateix.

En aquests capítols Lacan abordarà conceptes de gran envergadura teòrica i clínica, com la repetició i també l’acte, en totes les seves variants, per aturar-se en l’”acte sexual”, en tant que possible o no d’aquest, en la seva “dificultat”, en la seva llei i en els seus límits. I com no examinar-los, si està tractant de capturar el “fantasma”, aquell que, diu, repeteix l’escena edípica, i fa possible cert llaç sexual, cert “acte” entre la parella humana.

El nombre auri i la proporció que no ho escriu tot sinó ad infinitum, ocuparan gran part dels seus desenvolupaments i esquemes algebraics, perquè allà s’haurien de trobar -fi amb a, aquest objecte terme del Fantasma, que Lacan munta i desmunta en la seva escriptura, amb tota la complexitat que no ens estalvia.

I la satisfacció? Tampoc no se salvarà de ser contemplada en la seva possibilitat, i de que siguem conduïts a la qüestió del Gaudi, el seu valor i les seves relacions – tan heterogènies – tant amb la Veritat com amb el Cos. Amb el cos d’un, o de l’Altre? S’ajunten o es disjunten el cos i el gaudi? Preguntant-se igualment per aquesta certa funció que és la sublimació.

En els darrers capítols, des de les perversions sàdica i masoquista, Lacan indagarà més en el fantasma del neuròtic, per mostrar “el paper de significació de veritat”, com a “axioma”, en l’economia subjectiva; però fent-nos saber que ell és només un “suport destinat a posar remei a la manca del seu desig en el camp de l’acte sexual”. D’aquí la funció que el fantasma adquireix a la cura psicoanalítica, la qual és examinada a la lliçó final.