Reseña de la sesión del 18-11-2023 de nuestro Seminario de Textos y Casos Clínicos
Al voltant de l’einziger Zug, o la identificació i el significant.
En aquesta sessió del seminari, es tractava de treballar les classes 2 i 3, dels dies 22 i 29 de novembre de 1961. El títol és ben explícit. Vaig prendre com a vector l’empeny de Lacan, durant tota la seva vida, per buscar la raó, les bases, la causa, del pas, el salt del nadó com a ésser viu a subjecte, tal com l’acaba definint a la següent classe, és a dir, com a representat per un significant per un altre significant. En aquestes classes evoca la «superació» de la identificació imaginària en la constitució d’un cos com efecte de l’impacte de la imatge de l’altre, la pròpia imatge en el mirall, per la identificació pel significant –dic «superació» en el sentit de posar-hi l’Altre del llenguatge al damunt, d’embolcallar-la, com una capa necessària per tal que aquella identificació tingui efecte. Lluny d’assegurar aquest pas en l’Altre de Descartes, Déu, el punt en el qual l’ésser esdevindrà subjecte, serà en allò més menut en què es constitueix el propi significant, el tret únic, l’einziger Zug, marcat per dues característiques fonamentals, l’unicitat (derivada de la seva definició a partir de la seva diferència de qualsevol altre) i la serialitat, la seva capacitat se ser únic i alhora poder substituir qualsevol punt de la cadena.
La sessió es va continuar amb l’aportació de la referència a Lévy- Brühl , La mentalitat primitiva a càrrec de Pau Borrat, molt interessant per comprovar com allò que funciona com a veritat, en qualsevol cas, sempre es a partir del món simbòlic a partir de la qual aquesta veritat s’instaura. Finalment, vam ser testimonis de la clínica psicoanalítica a través d’un cas de neurosi obsessiva greu, i dels efectes de la intervenció de l’analista –les interpretacions i els actes. Marcelo Oriol Fernández ens va regalar una exposició de la que tots en vàrem aprendre molt, tant de la posició de l’analista com de les vicissituds particulars de la neurosi obsessiva en el cas que va presentar.

Alrededor del einziger Zug, o la identificación y el significante.
En esta sesión del seminario, se trataba de trabajar las clases 2 y 3, de los días 22 y 29 de noviembre de 1961. El título es bien explícito. Tomé como vector el empeño de Lacan, durante toda su vida, para buscar la razón, las bases, la causa, del paso del salto del bebé como ser vivo a sujeto, tal y como lo acaba definiendo en la siguiente clase, es decir, como representado por un significante para otro significante. En estas clases evoca la «superación» de la identificación imaginaria en la constitución de un cuerpo como efecto del impacto de la imagen del otro, la propia imagen en el espejo, por la identificación por el significante –digo «superación» en el sentido de poner el Otro del lenguaje encima, de envolverla, como una capa necesaria para que esa identificación surta efecto. Lejos de asegurar este paso en el Otro de Descartes, Dios, el punto en el que el ser va a devenir sujeto, será en lo más pequeño de lo que constituye al propio significante, el rasgo único, el einziger Zug, marcado por dos características fundamentales, la unicidad (derivada de su definición a partir de su diferencia de cualquier otro) y la serialidad, su capacidad de ser único y al mismo tiempo poder sustituir cualquier punto de la cadena.
La sesión continuó con la aportación de la referencia a Lévy-Brühl, La mentalidad primitiva a cargo de Pau Borrat, muy interesante para comprobar cómo lo que funciona como verdad, en cualquier caso, siempre es a partir del mundo simbólico en partir de la cual esa verdad se instaura.
Finalmente, fuimos testigos de la clínica psicoanalítica a través de un caso de neurosis obsesiva grave, y de los efectos de la intervención del analista -las interpretaciones y los actos. Marcelo Oriol Fernández nos regaló una exposición de la que todos aprendimos mucho, tanto de la posición del analista como de las vicisitudes particulares de la neurosis obsesiva en caso de que presentó.
Autor: Ramon Miralpeix
Etiqueta:formación permanente, seminario