Situació
A falta de lògica per a nombrar l’època actual, n’hi diem «situació».
Una situació que no és lògica, però hi busquem la lògica; i que és molt poc analògica, quan les nostres vides socials més que mai es serveixen d’aparells digitals.
Una situació inoportuna, inesperada, imprevisible que irromp en les nostres vides i esdevé alhora tan quotidiana, però no per això menys inexplicable. -És sinistre?- Moments d’angoixa, desesperança, incomprensió, frustració i ràbia. Fins quan? Per què?
Una situació que ens permet (obliga a) parar, aprendre a «no fer res», que ja és fer molt, i aprendre a permetre’ns ser poc productives -seguint les normes d’un discurs capitalista- omplint el temps amb lectures, cuines a foc lent o contactes contemplatius amb la música.
Una situació que ens submergeix en dinàmiques laborals d’elevat estrès, de molta tensió, de pors i nous reptes; i que alhora ens compensen perquè ens permeten (i comprometen) a sortir de casa, relacionar-nos amb altres persones i tenir el cap i el cos ocupats fent alguna cosa més enllà de confinar-nos entre les quatre parets de l’espai íntim.
Una situació que ens fa somriure més i valorar més les cares enpantallades de la nostra gent; i quan tímidament projectem desitjos, esperances i motivacions per «quan tot torni a ser normal».
Anhelem abraçades.
Autora: Laura Francolí
